dijous, 12 de febrer de 2009

Ni fred, ni calor. South Australia

Només arribar a Adelaide, la capital de l'Estat de South Autralia, ens vàrem topar amb temperatures de 46 graus. Havíem decidit anar cap allí per millorar el nostre nivell d'anglés, fent una parada i fonda de 3 setmanes. Ens trobàrem amb la Kylies, una amiga australiana que havíem conegut a Cusco i que ens va acollir a casa seva. La primera nit, durant la qual no vàrem baixar dels 37 graus, dormírem sota un llençol mullat, que cada hora havíem de remullar per poder aclucar l'ull. Durant els següents 10 dies el termòmetres no ens van donar treva i no baixaven dels 40 graus. La sensació que teníem cada cop que sortíem d'un lloc amb aire acondicionat era la mateixa que quan obres la porta del forn per veure si la lassanya està feta: agobiant. Quan caminaves per la ciutat amb xancletes, la calor de l'asfalt traspassava les soles i les plantes dels peus et suaven. Si al Joan ja li fan habitualment ferum els peus, durant aquells dies, malgrat anar amb sandàlies, traginava una catipent penetrant. Cada día miràvem el Pico local amb l'esperança que les coses canviarien al día següent, malauradament, i a diferència dels nostres meteoròlegs, els d'aquí no la caguen i la previsió setmanal és quasi exacte. Desesperant.

En aquestes condicions, no teníem ganes de res. Malgrat que per aquí tenen platges magnífiques, anar-hi era un suplici. Només en gaudies a partir de les 7 de la tarda, quan el sol ja no et fregia les neurones. A més, en aquest país cal anar amb compte amb el sol. El forat de la capa d'oz'o és just a sobre seu i és l'indret del món on té més incidència el càncer de pell. Per això, quan els nanos van a la platja porten samarretes especials, anti rajos UVA, que no es treuen ni quan es banyen. De fet, si quan van a l'escola s'han oblidat el barret, tenen prohibit sortir al pati i es queden a classe mentre els altres s'ho passen bé. És el país de la prevenció. Per tot arreu t'adverteixen de les coses que et poden passar i als riscos que t'exposes fent això o allò. De tanta prevenció i avisos vas escagallonit per la vida.

Durant els 20 dies llargs d'estudi, aprofitàvem els caps de setmana per fer alguna excursió, sempre en funció de la calda. Unes vegades a la platja, altres a tastar vins a Maclaren Vale, per cert, fan uns caldos boníssims per aquí. El paisatge durant aquesta època té una tonalitat sucarrimada, com és comprensible si es té en compte el llorenç que pega. Recorda el clima i paisatge mediterrani, de casa nostra, però plagat d'eucaliptus de tota mena i amb uns pins ben curiosos que tenen unes fulles que miren cap al cel, enlloc de mirar a terra. També vàrem anar a la Kangaroo Island, una illa que està al Oceà antàrtic, ben maca i on pots veure tota mena d'animalons.. koales, foques, vaques... però de kanguros ni un.

Després de festejar el cumple de la Marta a Adelaide i constatar que moltes noies d'aquest país es vesteixen per sortir de nit posant-se qualsevol drap dels que tenen a mà: una cortina, unes estovalles o la manta per fer pic-nic, vàrem marxar cap a la costa est de país amb la sensació, malgrat tot, que aquest lloc del mon no ens ha produït ni fred ni calor.

http://picasaweb.google.es/ankor73/AdelaidaIRodalies#

http://picasaweb.google.es/ankor73/KANGAROOISLAND#

1 comentari:

Mireia i Marc ha dit...

MOLTES FELICITATS MARTA!!!!

Parella, quina crònica més divertida i ben feta!! Esperem que la calor vagi en disminució ja que en breu hi arribem nosaltres, juajsuasjuas..

Nosaltres hem passat dels 37º de les illes Similan a Tailàndia a la nevada de 0º que ens ha rebut a Tokyo. El xoc ha estat tal que fins i tot a la càmara li costava fer fotos (pobre, com la maltractem...)

Acabeu de passar-ho bé els darrers dies, que cada cop queda menys!

Una abraçada molt gran