dissabte, 10 de maig del 2008

Brasil Part 1 Bis: Fernando Noronha




Som a l'aeroport de F. Noronha. Un aeroport diminut i cutre, on només hi han 2 o 3 vols d'anada i tornada cada dia. Como no, els avions venen amb retard. Primer ha de venir el de Natal per enlairar-se de nou cap a aquesta ciutat. Després vindrà el nostre, que va cap a Recife, i que el mateix personal de terra de la VARIG, companyia amb la que volem i que recentment va fer fallida i va ser comprada per una altra de low cost brasileira, anuncia que sempre ve amb mitja hora de retard.

Ahir vàrem conèixer a l'Arturo, un cambrer del restaurant que més ens ha agradat a Noronha, concretament a la Vila de os Remeios, on nosaltres teníem la pousada, i que de dia treballa fent el check-in de la VARIG. Un dels molts pluriempleats d'aquesta illa. Ens ha saludat i ens ha dit,
com ja ens va advertir ahir, que tornarà a venir amb retard; com sempre! En definitiva, ens toca esperar i aprofitem per escriure mentre comença a caure el sol, la llum entra per la finestra de la sala d'espera, una gàbia plena de gent i amenitzada amb diverses classes de mosquits que ens intenten xupar la sang. Per més inri, fot una calor brutal malgrat l'aire acondicionat. Aquesta illa, per ser un lloc tan car, on et cobren casi per respirar, podria cuidar una miqueta més alguns detalls. Però,bé, això és Brasil!

Doncs si, un cop publiquem aquestes notes ja serem a Olinda. Primer de tot, cal dir que val la pena venir fins aquest indret. Només un però... és car en relació a la qualitat de la infraestructura. Tanmateix, abans de que es perverteixi més mereix la pena volar fins a Natal o Recife i passar-hi uns 5 dies .... amb això ja n'hi ha prou. La qualitat de les platges i de l'aigua és immillorable. En algunes cales a vegades estàs completament sol, gaudint d'un sorra immaculada, i rodejat d'un dels reductes de mata atlàntica (la selva que segueix la costa brasilera) que es manté verge.

Hem vist dofins, “tartarugues” - tortugues -, rajades, peixos de diversos colors, gripaus....així com ni una medusa i poquetes algues. No hem vist taurons - tubaraos-, per sort, ja que ens haguéssim escagallonit ben ràpid, però avui ens ha comentat la noia que ens portava a aquest escarrancit aeroport que es troben a la platja on anàvem a veure les postes de sol.. per sort allà no ens hi hem banyat! Està ple d'ocells pescadors que juguen amb les onades, per cert enormes i cavalcades per surfers illencs que les intenten domar, i es capbussen a l'aigua per aconseguir jalar. També hi ha una espècie de voltor que viu de carronya marina i que entoma les restes de peix que els illencs els hi llencen a l'aire de la mateixa manera que ho fa el Zak quan li llences una patata al Bagoa!

En segon lloc, cal saber que a F. Noronha no existeixen els resorts hotelers davant de la platja, tots els hotels o pousadas estan a l'interior fora de la línia de costa... Igualet que a Espanya! De fet, els xiringuitos sobre la sorra són escassos i només n'hem detectat dos, que per cert, t'ofereixen que et pesquis el teu peixet amb unes ulleres i un tubo i després ells te'l cuinen. Com us podeu imaginar les caipirinhes en un d'aquests quioscs mirant l'Atlàntic són sensacionals.

Per últim i per sobre de tot queden les persones i aquestes tenen un nom propi: Patricia. Primer l'hem coneguda com la noia que ens servia l'esmorzar a la pousada, després com la cambrera que ens servia al restaurant que més ens ha agradat de l'illa (si, el mateix on treballava l'Arturo i com ell, pluriempleada), després com la persona que s'ha preocupat de la lleugera bronquitis de la Marta (mares no patiu, no passa res!!) cuinant cada matí un remeï casolà fet amb té (chà), dos alls, llimona i mel. Una poció feta amb molt carinyo i que ens ha ajudat a construir una nova amistat (o així ho esperem!). No sabem si es connectarà a aquest blog però per si un cas: moito obrigados Patricia!. Ens veurem a Natal un cop hagis acabat de construir la teva casa!

Per cert, hem posat les fotos de l'anterior post i deixem penjades a Picasa (clickar link: http://picasaweb.google.com/ankor73/BrasilPart1FNoronha) una mostra de les que hem fet a l'illa.

Una hora més tard, embarquem!

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola Joan, hola Marta! Per fi em puc connectar al blog des de casa la jefa. Acabo de llegir l'últim comentari sobre Fernando de N... Les fotes són sensacionals! Quin mar i quina llum! A veure si aquest vespre la Laia m'ajuda a poder-me connectar des de casa. Ara on sou? Molta calor, no? Ahir, en canvi, aquí va ploure moltíssim! Ja era hora, 121 litres al Vendrell. Nosaltres ens hem quedat...La mamà em crida per dinar, em connecto després una altra estona. Un petó, núria

microbi ha dit...

Hola!
:)
llegint el missatge de la Núria veig que ja us ha informat del diluvi.
Jo he estat tot el cap de setmana cuidant al Alvaro i al Lucas (2 monsruitos) i... ens hem mullat uns quants cops!


Les fotos, son Genials.
Seguiu disfrutant
Un petó

Unknown ha dit...

PER FI he sapigut trovar les fotos jo sola eureka!son precioses quina enveja. hi ha un programa que es diu PICASA pero haig de preguntar que es, el microbi ho explicara .mirare si puc posarna una al ordenador petons m.