Dicen que una imagen vale más que 1.000 palabras. Por lógica, un tanto aplastante, suponemos que un video vale más que 1.000 imágenes. Por eso, esta vez, nos animamos a abreviar este post con una grabación e iniciar la senda del video blog. Dos motivos nos impulsan: no queremos ser plastas con nuestros pesados relatos y, creemos que la razón principal, estamos en cierta decadencia literaria en estos momentos. Es importante resaltar que Marta no se hace responsable del contenido de esta entrada mientras Joan, sólo a medias. En cualquier caso, si alguien se decide a ir a Rio de Janeiro y quiere ir a la playa, lo mejor es que se dirija a la Costa Verde y no hacia Búzios. ¡Vale la pena ir un poco más lejos! Ojo, para aprovechar sus encantos hay que ir fuera de temporada, imaginamos que durante el verano austral el agobio debe ser monumental y se podrá hacer de todo menos verla vida pasar!
Os dejamos con las fotos de Paraty http://picasaweb.google.com/ankor73/Paraty y Trinidade (el paraiso donde mirar la vida pasar) http://picasaweb.google.com/ankor73/Trinidade.
8 comentaris:
he descovert que el peu dret del Joan es més bailongo que el esquerra!
Un petó!
1a prova Institut del Teatre aprovada!:)
ei que passa!!!
m'encanta anar seguint les votres andances via internet,molt guay el video, ara que a mi que soc una mica classicorro, els relats de viatges en prosa em molen molt, especialment els vostres, amb aquests detalls de temàtica social i els retrats de la fauna humana que aneu trobant per ahí.
ei, a les fotos se us veu estupendus, morenos
(que no cremats )i contents, ara que veient auquestes platges no m'extranya. Això és a prop de Río?
per aqui les coses segueiexen el seu curs, ara ve el ditxós sonar, demà farem amb el quim i uns colegues una visita al club4 a escoltar una mica de música, i el dissabte marxaré per ahí a la muntanya, que ja en tinc ganes. Fa com un mes que el temps està raro raro i se't treuen les ganes de marxar. A més és el sant joan el dimarts i hi ha pont.
Tot i que imagino que hi ha gent que no està pendent del calendari, ni del rellotge ni de res........................ només miren la vida passar
petons
joan
yo se dos palabras que valen igual que mil imagenes...
QUE CABRON! (tó del Maragall al polònia...)
quina enveja!!
así no se puede trabajar por un mundo más justo y una vida más digna... y con los objetivos por las nubes.... així.... no anem bé!
petons
cloe
jajajaja..
Ep Joan, sóc el Marc IO. Ja fa dies q miro el blog, pero fins avui no m'he decidit a escriure.
El motiu són aquests supervideos q feu, pero sobretot el dels peus... jajajajaja... M'ha fet molta gràcia!!
Bueno, molt ànims i a veure si seguiu penjat videos. I kudadin, q hem llegit en un altre blog de viajeros catalans, com després de 352 dies de viatge els han xoriçat la bossa de mà amb el disc dur de totes les fotos... Peaso putada!
JA torneu a ser granotes viatgeres,espero rebre reportatge de IGUAZU QUE PASSIS UN BON SANT nosaltres serem a s.salvador machacan les orelles del barri fins aviat PEPE
Hola!
Ja he passat el missatge a la mami. Ja la coneixem, no?
:)
Vosaltres en 2 dies aneu a Paraguai? Jo en menys de 2 setmanes NY!
finally!
YUPIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
un petonas!
Anna
joan and marta! of course, i don't understand all your adventures but i love checking in to see your pictures. you guys are really getting around. and maybe you'll find a place to watch espana/germany? happy travels.
MOlt bó el vídeo! Penso, com l'Anna, que tens futur en el món de la dansa! A mi m'agraden les dues cose, els comentaris literaris i els vídeos. No us cremeu! Un petó, núria
Publica un comentari a l'entrada